Cap de setmana a Empuriabrava i al cap de Creus.

Audio:  http://soundcloud.com/keniakota/blog-capdesetmana/

En aquesta entrada un explicaré uns dels itineraris que un dia vam fer el meu marit, la meva gossa i jo.

Itinerari per passar un cap de setmana visitant Empuriabrava i les platges del cap de creus amb la teva mascota.

El primer dia el meu marit i jo vam sortir de casa en direcció al càmping que aviem agafat per passar el cap de setmana, estava situat a la localitat de Castelló d'Empúries i acceptaven animals de companyia. Quan vam arribar, ens vam posar el banyador i ens vam anar caminant a la platja que hi havia a menys d'un kilòmetre per passar la resta del dia (És una de les poques platges on poden estar els animals de companyia).

El segon i l'últim dia, al matí ens vam anar a fer fotos al cap de creus i a passejar pel passeig de Rosses. La “Kenia” estava boja ensumant per tot arreu i nosaltres gaudíem de les meravelloses vistes que hi havia. Per la tardà, la Kenia es va quedar descansant al bungalou i nosaltres vam anar a visitar els canals d'Empuriabrava amb una barqueta. Va ser molt divertit i segurament tornaré qualsevol dia. Cap a les 6 de la tardà vam sortir per tornar a casa.

Sant Salvador de les Espasses

Com us vaig comentar a l'entrada anterior, hi ha moltes activitats que pots fer amb la teva mascota.
Avui dedicaré aquesta entrada a explicar-vos i ensenyar-vos una de les activitats que he pogut fer amb la meva mascota.

Fa un temps, el meu marit i jo vivíem a la muntanya, a Vacarisses més concretament. Els meus veïns m'havien parlat moltes vegades d'un lloc màgic que hi havia a un parell d'hores a peu, travessant muntanyes i boscos. Has de visitar Sant Salvador de les Espasses, deien sempre. Descrivien una petita capella del segle XIV sobre el pic d'una agulla a la muntanya, solitària. I que des d'allà amunt hi havia un paisatge preciós.

Un cap de setmana d'estiu, després d'esmorzar. Ens vam calçar les botes de muntanya, vam preparar l'aigua i ens vam endinsar al bosc.
Recordo que al principi el camí era força pla, pro de cop, es va tornar cada cop més costerut. Quan portàvem una hora i mig pujant per forts pendents, de sobte, la vam veure allà, dalt aquell pic que semblava que es podia caure en qualsevol moment. Es veia imponent. Llavors vam començar a baixar per una baixada gran que es bifurcava. El camí de l'esquerra era per a persones perquè es veia el començament d'unes escales fetes de travessers de fusta. El de la dreta, segurament s'utilitzava antigament perquè pugessin els carros, aquell dia es veia abandonat tot ple de matolls i mala herba, gairebé desaparegut. Llavors vam començar a pujar escales. Les escales feien una semivolta a l'agulla on es situava la capella. Com més amunt estàvem més m'agradava aquell lloc. Quan vam arribar a dalt i vam veure les vistes ens vam quedar bocabadats, es divisava Montserrat, Esparreguera i Olesa de Montserrat. Es veia tot verd als nostres peus. A continuació, vam investigar la capella, era molt petitona, estava tancada amb una porta de ferro que deixava veure el que hi havia dintre, una imatge del salvador i poc més.
En conclusió, si hagués de tornar anar per veure solament el que es la capella, no tornaria. El que val la pena veure es el lloc privilegiat on està situada i les vistes que hi ha. Per això, recomano a tots els meus lectors a què agafin a la família i els nostres amics peluts també i vagin a veure aquest lloc. Fas esport tu i els teus, és sa, és relaxant i a sobre és gratis, i el millor d'anar amb les teves mascotes aquest tipus de llocs és que els pots deixar lliures i s'ho passen pipa ensumant i corrent d'amunt a vall.