Com us vaig comentar a l'entrada anterior, hi ha moltes activitats que pots fer amb la teva mascota.
Avui dedicaré aquesta entrada a explicar-vos i ensenyar-vos una de les activitats que he pogut fer amb la meva mascota.
Fa un temps, el meu marit i jo vivíem a la muntanya, a Vacarisses més concretament. Els meus veïns m'havien parlat moltes vegades d'un lloc màgic que hi havia a un parell d'hores a peu, travessant muntanyes i boscos. Has de visitar Sant Salvador de les Espasses, deien sempre. Descrivien una petita capella del segle XIV sobre el pic d'una agulla a la muntanya, solitària. I que des d'allà amunt hi havia un paisatge preciós.
Un cap de setmana d'estiu, després d'esmorzar. Ens vam calçar les botes de muntanya, vam preparar l'aigua i ens vam endinsar al bosc.
Recordo que al principi el camí era força pla, pro de cop, es va tornar cada cop més costerut. Quan portàvem una hora i mig pujant per forts pendents, de sobte, la vam veure allà, dalt aquell pic que semblava que es podia caure en qualsevol moment. Es veia imponent. Llavors vam començar a baixar per una baixada gran que es bifurcava. El camí de l'esquerra era per a persones perquè es veia el començament d'unes escales fetes de travessers de fusta. El de la dreta, segurament s'utilitzava antigament perquè pugessin els carros, aquell dia es veia abandonat tot ple de matolls i mala herba, gairebé desaparegut. Llavors vam començar a pujar escales. Les escales feien una semivolta a l'agulla on es situava la capella. Com més amunt estàvem més m'agradava aquell lloc. Quan vam arribar a dalt i vam veure les vistes ens vam quedar bocabadats, es divisava Montserrat, Esparreguera i Olesa de Montserrat. Es veia tot verd als nostres peus. A continuació, vam investigar la capella, era molt petitona, estava tancada amb una porta de ferro que deixava veure el que hi havia dintre, una imatge del salvador i poc més.
En conclusió, si hagués de tornar anar per veure solament el que es la capella, no tornaria. El que val la pena veure es el lloc privilegiat on està situada i les vistes que hi ha. Per això, recomano a tots els meus lectors a què agafin a la família i els nostres amics peluts també i vagin a veure aquest lloc. Fas esport tu i els teus, és sa, és relaxant i a sobre és gratis, i el millor d'anar amb les teves mascotes aquest tipus de llocs és que els pots deixar lliures i s'ho passen pipa ensumant i corrent d'amunt a vall.
Avui dedicaré aquesta entrada a explicar-vos i ensenyar-vos una de les activitats que he pogut fer amb la meva mascota.
Fa un temps, el meu marit i jo vivíem a la muntanya, a Vacarisses més concretament. Els meus veïns m'havien parlat moltes vegades d'un lloc màgic que hi havia a un parell d'hores a peu, travessant muntanyes i boscos. Has de visitar Sant Salvador de les Espasses, deien sempre. Descrivien una petita capella del segle XIV sobre el pic d'una agulla a la muntanya, solitària. I que des d'allà amunt hi havia un paisatge preciós.
Un cap de setmana d'estiu, després d'esmorzar. Ens vam calçar les botes de muntanya, vam preparar l'aigua i ens vam endinsar al bosc.
Recordo que al principi el camí era força pla, pro de cop, es va tornar cada cop més costerut. Quan portàvem una hora i mig pujant per forts pendents, de sobte, la vam veure allà, dalt aquell pic que semblava que es podia caure en qualsevol moment. Es veia imponent. Llavors vam començar a baixar per una baixada gran que es bifurcava. El camí de l'esquerra era per a persones perquè es veia el començament d'unes escales fetes de travessers de fusta. El de la dreta, segurament s'utilitzava antigament perquè pugessin els carros, aquell dia es veia abandonat tot ple de matolls i mala herba, gairebé desaparegut. Llavors vam començar a pujar escales. Les escales feien una semivolta a l'agulla on es situava la capella. Com més amunt estàvem més m'agradava aquell lloc. Quan vam arribar a dalt i vam veure les vistes ens vam quedar bocabadats, es divisava Montserrat, Esparreguera i Olesa de Montserrat. Es veia tot verd als nostres peus. A continuació, vam investigar la capella, era molt petitona, estava tancada amb una porta de ferro que deixava veure el que hi havia dintre, una imatge del salvador i poc més.
En conclusió, si hagués de tornar anar per veure solament el que es la capella, no tornaria. El que val la pena veure es el lloc privilegiat on està situada i les vistes que hi ha. Per això, recomano a tots els meus lectors a què agafin a la família i els nostres amics peluts també i vagin a veure aquest lloc. Fas esport tu i els teus, és sa, és relaxant i a sobre és gratis, i el millor d'anar amb les teves mascotes aquest tipus de llocs és que els pots deixar lliures i s'ho passen pipa ensumant i corrent d'amunt a vall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada